La llegenda del drac de Banyoles és una història molt coneguda arreu del nostre país i que fa referència a un gros fenent situat a prop de l’estany, que, segons la tradició popular banyolina, era el cau d’un drac d’urpes arquejades. Aquest fenent era conegut com el Clot del Drac. Era una clivella del subsòl per on s’escorrien les aigües desbordades de l’estany de Banyoles. J. Gomis (1922) recull una superstició ben desconeguda sobre aquest amagatall: «És convicció arrelada en aquest poble que el que entra al clot el persegueix la desgràcia.» Maria Turró, l’última carbonera de Banyoles, solia explicar que «l’aigua de l’estany que saltava a la Draga es fonia al clot del Drac».
No hi ha cap mena de dubte que l’aigua que s’escolava en aquell fenent originà una de les llegendes més conegudes de la comarca del Pla de l’Estany. Algunes versions de la llegenda apunten que les aigües de la Puda de Banyoles, amb la seva olor d’ous podrits tan característica, eren un record de la presència d’aquell monstre. La llegenda del drac de Banyoles recorda, tal com han apuntat diversos folkloristes, com Pere Alsius o Lluís G. Constans, la llegenda de santa Marta, llegenda i devoció ben anterior a la de sant Mer, sant de l’època carolíngia. Segons Joan Prat (1987): «La versió de la llegenda del drac de Banyoles és molt influïda per les variants pietoses “pures”, tal com es troben al nord dels Pirineus.» La devoció a santa Marta a la comarca la trobem representada en una figura de l’arqueta de Sant Martirià. Per a Alsius (Notas folch-lóricas), el drac de Banyoles és «la representació del pecat, la corrupció dels costums, la depravació social de una comarca, que és com si diguéssim l’imperi de l’infern sobre la terra.» Camil Geis recull l’any 1927 una versió molt interessant, en la qual l’heroi venç el monstre amb l’ajuda d’un escut brunyit com un mirall. Diversos autors han agafat la llegenda d’aquest monstre emblemàtic i han escrit les seves peculiars variants. Alguns fan que sigui vegetarià, que s’amansi i es converteixi en amic fidel a sant Mer o que, fins i tot trobi xicota. El cas és que el drac ha esdevingut una icona per nombroses entitats esportives de la ciutat de Banyoles que l’han adoptat en els seus escuts i emblemes. El drac de Banyoles, doncs, mou i mourà la seva cua durant molts anys.
