L’empresa José Gimferrer S.A. era coneguda popularment per “la fàbrica de les Saques”. Ha tingut una importància cabdal, tant econòmicament com social, a la Banyoles del segle XX. Va ser la fàbrica més important de Banyoles. L’evolució d’aquesta empresa ha marcat, durant una bona part del segle vintè, l’economia i la vida banyolina.
José Gimferrer S. A. va començar el 1914 i va tancar les seves portes el 1989. Josep Gimferrer i Serrallonga el 1914 va fundar aquesta empresa dedicada a la fabricació de sacs de jute a Pont de Molins (Alt Empordà). El seu fill Antoni va assumir les funcions de contramestre, mentre que el segon fill, Josep, es va incorporar a l’empresa el 1916 i es va ocupar de la part comercial (a l’obtenció de comandes i clients). El 1918, la família Gimferrer va llogar uns locals a Mata (Porqueres) i van començar a traslladar-hi la producció. Pocs anys després van comprar uns terrenys a Banyoles, a l’actual Avinguda dels Països Catalans (on hi ha avui els anomenats pisos de les Saques), i hi van construir una nova fàbrica. Allí va restar fins al seu tancament definitiu. Aquesta nova fàbrica, el 1923, ja es trobava en ple rendiment.
Confeccionaven, bàsicament, sacs per a cacauets, sacs fariners, per a cacau, per a “jaboncillo” (talc), per a guano, tapes de jute per a cistells de patates, sacs per a cereals varis o per a adobs químics. També produïen sacs d’espart i de lli. Fins a la dècada dels anys cinquanta del segle XX va ser la més gran de la població. El 1928 tenia 72 treballadors (sobretot treballadores), el 1937 eren 554 (427 eren dones); el 1939, 420; el 1960, 650; el 1976, 430; el 1982, 213 i, finalment, el 1989, 134.
L’empresa va tenir un “Economato obrero”, que va durar aproximadament de 1946 a 1952, on els treballadors aconseguiren productes difícils de trobar com mongetes, patates, oli, arròs, farina o sucre. I es va edificar, destinat als seus obrers, el Grupo de Viviendas Protegidas Gimferrer a Guèmol, l’anomenat Grup Gimferrer, a la dècada dels cinquanta del segle XX.
La crisi va arribar el 1974, quan la forta competència del paper i els productes derivats del petroli (sacs de plàstic) va provocar una sobtada caiguda de la demanda de sacs de jute i lli. Fracassades les esperances posades en el lli, l’empresa tancava definitivament les portes l’abril de 1989, després de setanta-cinc anys d’existència.
Juntament amb Industrias Coromina, l’empresa José Gimferrer SA ha estat la fàbrica més significativa de Banyoles durant gran part del segle XX.
