"El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica i pastoril" del prior Miquel Agustí

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

De la vida de Miquel Agustí se’n sap ben poca cosa, tret de que va néixer a Banyoles l’any 1560, que era fill de Miquel Puig Agustí, paraire de Banyoles, dels de can Puig de Centenys, i de Antiga, filla dels Comelles d’Avinyonet de Puigventós, i que tenia una germana que es deia Maria, casada amb Antoni Faig.

Se sap, però, que el 5 de febrer de 1596, es presentà davant fra Adrià Maymó, Gran Prior de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, i els diversos membres de l’assemblea, per tal de que fos «admès en dita religió y obtingués lo hàbit y creu de frare capellà» i poder així optar a la plaça de prior de Cotlliure que havia quedat vacant (en el cas del Temple, amb el nom de priorats eren conegudes les parròquies de patronat hospitaler i amb el nom de priors, els capellans que les regentaren).

Superada la prova, el 10 de febrer de 1596 fou nomenat prior de Cotlliure, una possessió, i probable comanda, de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem que es remuntava al segle XIII. No se sap si de Cotlliure va passar directament a Perpinyà, però el que si és segur és que l’any 1602 ja es trobava a la capital rossellonenca, ja que en aquesta data, Sebastià de Vilalba, comanador de Cotlliure i Bonpas de l’orde de Sant Joan, nomenava procurador seu a Miquel Agustí «prior del Temple de la fidelíssima vila de Perpinyà, de la religió de l’Hospital de Sant Joan de Hierusalem» (els Hospitalers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem —anomenada més tard ordre de Malta— varen rebre les possessions dels templers, quan el papa Clement V, l’any 1312 va abolir aquesta ordre).

Quatre anys després encara ostentava aquest càrrec —ja que en una visita de milloraments consta que havia tingut cura de diverses obres arquitectòniques verificades a aquelles cases d’Orla, Bonpàs i Cotlliure— però tot i que no se sap fins quan, el que sí que és segur es que el 1623 era prior de Sant Joan de Perpinyà.

L’orde del Temple, va realitzar en tot el Rosselló, moltes accions de millora, en els molins, assecament d’estanys, roturació de conreus i millora de muntanyes; a més a més disposaven de diversos ramats d’ovelles, bous i eugues i els drets corresponents sobre pastures. Fra Miquel, amb l’experiència adquirida amb aquest contacte amb el món rural, amb el conreu de les terres i amb el bestiar, va publicar l’obra Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica i pastoril. El llibre fou imprès a Barcelona l’any 1617, i fins a finals del segle XVIII se n’havien fet 23 edicions, la majoria en castellà. Durant un llarg període, aquesta obra es va convertir en un referent en agronomia i un autor respectat a tot Europa. Consta de tres parts: la primera part ensenya com interpretar els canvis de temps, com curar malalties, com tenir un hort amb plantes medicinals, flors i fruiters i com combatre les diferents plagues; la segona tracta la manera de plantar, conrear i podar les vinyes, com fer vi, vinagre i oli i altres aigües medicinals i bàlsams; i la tercera de com construir una casa rural, l’art de fer de pastor i com guarir els animals domèstics, des de «los cavalls y altres besties de treball» fins a altres de mes casolans com «vaques, porcs, gallines, conills, abelles i cuques de filar seda». Era un llibre de tècnica agrícola i a la vegada un manual de medicina tant humana com animal, i del que es podria dir que es un tractat universitari destinat a una audiència llega.

Va morir als voltants de 1630, però el seu nom encara perdura, i un exemple de que el seu nom no ha caigut en el oblit, es pot constatar en el fet que l’any 2007, l’Ajuntament de Sabadell i la Universitat Politècnica de Catalunya van constituir la Fundació Miquel Agustí, emmarcada en el projecte del Parc Agrari de Sabadell, amb l’objectiu de potenciar la investigació i el foment de les varietats vegetals tradicionals catalanes. Té un carrer dedicat a Banyoles.


El projecte

L’espai Fets i Gent és una inciativa oberta a tothom que recull i mostra aquells fets, esdeveniments, iniciatives i persones que han tingut transcendència en la història de Banyoles i el Pla de l'Estany.

Els promotors

La ubicació

Carrer Navata, 38
17820 Banyoles (Girona)
hola@fetsigent.com

HORARI DE VISITES AL MUSEU A L'AIRE LLIURE
Pati exterior obert les 24 hores amb accés lliure.

HORARI DE VISITES A L'AULA DIDÀCTICA
Accés demanant cita prèvia (propera obertura).

La dinàmica

L'espai Fets i Gent està plantejat per tal que estigui en constant creixement i no hauria estat possible sense el projecte en comú i la col·laboració del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, el Rotary Club Banyoles, la Parròquia de Santa Maria dels Turers i la Revista de Banyoles.

Buscar