Manuel Pigem Ras, que cal no confondre amb el seu nebot, Manuel Pigem Roset, va néixer a Banyoles l’any 1862. Amb onze anys cursà estudis de seminarista en el col·legi del Collell, on rebrà les primeres lliçons de dibuix. Uns anys més tard, el 1880, es traslladarà a Girona, on continua els estudis de seminarista.
A partir d’aquest moment la seva inquietud artística farà que es mogui per diferents poblacions: el 1882, a Olot, hi exerceix l’ofici d’artesà imatger, i es fa deixeble de Josep Berga i Boix; entre el 1885 i el 1886, a Barcelona, assisteix a classes de belles arts, a l’escola Llotja; el 1887 és nomenat professor de dibuix, al col·legi de Sant Lluís de Banyoles; i finalment, a final del 1888 marxa a París, on romandrà al voltant de dos anys, vivint la vida bohèmia de la capital francesa i alternant l’ofici de decorador amb el de pintor.
De tornada a Banyoles pintarà diferents paisatges, sobretot del voltant de l’estany, i personatges banyolins, i participarà en la decoració mural d’algunes cases com el Casino Margarit, Can Bulí, can Gelada, can Butinyà, can Franch o can Cos. També fa decorats per al teatre de Banyoles i per al primer cinema. Estableix a Banyoles una acadèmia on imparteix diàriament classes de dibuix i pintura. I a Cadaqués col·laborà amb el pintor Meifrèn, per a una escenografia, i a la Costa Brava pinta algunes marines.
A partir del 1920 comença a exposar la seva obra, primerament a les Galeries Laietanes de Barcelona. Després seguiran l’Ateneu Girona, les Galerías Arenas de Barcelona, les sales Vayreda i Armengol d’Olot, la Sala Icària de Figueres, entre d’altres.
L’any 1923, quan era primer tinent d’alcalde Joan Malagelada Bramon, signa com una mena de conveni amb l’Ajuntament per exercir de professor municipal de dibuix i pintura, càrrec que exercirà al seu estudi, impartint a vegades més orientacions que lliçons als alumnes i sense estar sotmès a cap tipus d’horari i, més tard, a l’Escola d’Arts i Oficis de Banyoles.
En l’àmbit ciutadà col·labora en la repoblació piscícola de l’estany, i fou membre de la primera junta del Patronato del Lago, i com diu l’Anton M. Rigau, fou sempre fidel «[...] al seu trilema personal de les tres P: pintar, passejar i pescar [...]» i evidentment, totes elles al voltant de l’estany.
Va morir a Banyoles l’any 1946 i catorze anys més tard, el ple municipal del dia 10 de febrer del 1960 acordarà donar el seu nom a un carrer.
