Joan de Palau Buxó, un excel·lent paisatgista

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

És el pintor paisatgista de Banyoles per excel·lència i són molts els seus dibuixos a llapis, olis, aquarel·les i guaix que representen aquest entorn. Era nét del notari de Banyoles, Antoni de Palau, i fill de l’enginyer de ferrocarrils, Ramon de Palau, que treballava de topògraf per la companyia de ferrocarrils MZA i d’Antònia Buxó. Va néixer a Flaçà el 20 de juliol del 1919 i seguint les destinacions professionals del seu pare, residí primerament a Saragossa i, més tard, a Aranjuez, on estudia a l’escola dels jesuïtes de San Fernando. Va ser en aquests anys, i en concret l’any 1931, quan conegué el pintor Santiago Rusiñol en els jardins reials de la ciutat castellana; allí, a l’edat de 14 anys, realitzà la seva primera pintura.

Acabats els seus estudis elementals, es traslladà a Madrid, on cursà el batxillerat a l’Institut de San Isidro. Però el deteriorament social i el clima prebèl·lic que es respirava a la capital de l’Estat va fer que la família tornés a Catalunya, i s’instal·lés amb els seus pares, primer a Badalona i, més tard, a Granollers. A la vegada començà els estudis d’arquitectura a la ciutat comtal, però l’any 1938 va ser mobilitzat i es va incorporar al front republicà dels Pirineus, on va estar destinat al servei meteorològic.

Acabada la conflagració, fou cridat a files i va acomplir el servei militar al quarter de la Maestranza de Sant Andreu de Palomar, on romandrà poc més d’un any i on farà diferents retrats, murals de temes bèl·lics i cartells per a Santa Bàrbara, patrona d’Artilleria. En aquests anys començarà a introduir-se de ple en el món de la pintura: el 1940 guanya la Medalla d’Or del concurs de pintura Ciutat de Barcelona i el 1941 obté el primer premi del concurs Ciutat de Granollers, exposant per primer cop la seva obra l’any 1944 a la galeria Syra de Barcelona.

També va ser en aquests anys quan començaren a sovintejar les seves estades a Banyoles, on tenia diversos familiars i on ja hi havia estiuejat abans de la guerra, fins que l’any 1946, pel seu casament amb la banyolina Montserrat Juncà Comerma, s’hi instal·la definitivament i s’integra de ple en el teixit artístic i cultural de la ciutat.

Aquell mateix any exposa a la sala de La Caixa de Banyoles, i comença a col·laborar en la revista banyolina, Horizontes, com a crític d’art i caricaturista, i a l’any següent entra a formar part del Patronat de l’Estany en substitució de Manuel Pigem Ras.

La dècada dels 50 podríem dir que és la dècada de la seva consolidació. El 1950, el mateix any que li atorguen la medalla d’Or de la Diputació de Girona, comença a tenir relacions comercials amb diferents marxants que exportaran la seva obra al continent americà. També serà en aquesta dècada que començarà a exercir, concretament a partir dels curs del 1952, com a professor a l’Escola d’Arts i Oficis de Banyoles, començant una etapa que marcarà diversos artistes banyolins, com el pintor Lluís Roura, que encara recorda l’estil pedagògic emprat per De Palau: «en Joan no ensenyava, sinó que aconsellava, et guiava».

A partir d’ara, les seves obres viatjaran per les galeries d’art d’arreu: la sala Pino de Barcelona (1951); la sala d’exposicions de La Caixa de Banyoles, juntament a Esteve Juncà (1952); la sala Rovira de Barcelona (1954); la Sala Municipal de Girona (1956); el Círculo Mercantil d’Igualada (1957); la Sala Municipal d’Arbúcies (1958), el mateix any que la seva pintura creua fronteres i es pot veure a sales de Caracas (Veneçuela), Perpinyà (França) i Ginebra (Suïssa); i així al llarg de quatre dècades.

El 1961 comença a pintar els decorats per la passió que s’ha de representar a Banyoles, l’obra de Frederic Corominas que duu per títol Ecce Homo. L’hora de Crist, i també fa diversos cartells per la festa major de Banyoles. El 1979 inaugura una escola de dibuix, al seu taller del carrer Jacint Verdaguer, i al cap de tres anys es trasllada a la plaça Major, al «taller d’art de Can Palau».

Va morir a Banyoles el 7 de maig del 1991.


El projecte

L’espai Fets i Gent és una inciativa oberta a tothom que recull i mostra aquells fets, esdeveniments, iniciatives i persones que han tingut transcendència en la història de Banyoles i el Pla de l'Estany.

Els promotors

La ubicació

Carrer Navata, 38
17820 Banyoles (Girona)
hola@fetsigent.com

HORARI DE VISITES AL MUSEU A L'AIRE LLIURE
Pati exterior obert les 24 hores amb accés lliure.

HORARI DE VISITES A L'AULA DIDÀCTICA
Accés demanant cita prèvia (propera obertura).

La dinàmica

L'espai Fets i Gent està plantejat per tal que estigui en constant creixement i no hauria estat possible sense el projecte en comú i la col·laboració del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, el Rotary Club Banyoles, la Parròquia de Santa Maria dels Turers i la Revista de Banyoles.

Buscar