Miquel Torrent i Mateu va néixer a Banyoles el febrer de 1665 i hi va morir, als vuitanta-cinc anys, el 17 de juny de 1750. Va veure la primera llum en el bosc de la Bruguera, de retorn d’una visita familiar a la Mare de Déu de la Font de Fontcoberta. El seu pare era el paraire Martirià Torrent i la seva mare la Maria Mateu. Aviat, el dia 17 de febrer de 1665, va ser batejat a l’església de Santa Maria dels Turers pel capellà major Mer Tassi. Varen ser els seus padrins Miquel Mateu, pagès de Puigpalter, i l’Anna (vídua de Miquel Llosa), de Borgonyà.
Miquel Torrent es va encaminar cap al sacerdoci i va entrar als tretze anys al Seminari de Girona (el 1678). Va estudiar fins a ser doctor en Teologia. Segurament abans havia fet els seus primers estudis a Banyoles. El 1690 va aconseguir la càtedra de llatí de Banyoles, però el 1692 hi va renunciar per a ésser el capellà major (rector) de l’església de Santa Maria dels Turers. El 1691 va permutar el benefici (ens jurídic creat per particulars o religiosos en honor d’algun sant i dotats amb rendes) de Santa Cecília de Santa Maria dels Turers amb la capellania major de la mateixa església. Des de llavors, va dedicar tots els seus esforços a aquesta església. Els Torrent estaven vinculats des de sempre a Santa Maria, ja que representava el poder religiós de la vila banyolina en contraposició al feudal del monestir de Sant Esteve.
Miquel Torrent va posar en ordre l’arxiu parroquial i va escriure una interessant obra titulada Annuals cuestions y controversias contra la párroquial, insigne y venerable Iglesia de Santa Maria dels Turers de la Vila de Banyolas y dels Curats de ella amb anotacio d'alguns successos dignes de memoria eterna, recopilats y observats per lo Dr. Miquel Torrent, capellà major y natural de dita vila, desde lo any 1691. Aquest important document, és un manuscrit on es recullen les controvèrsies tingudes entre l’església de Santa Maria i el monestir de Banyoles i la seva església de Sant Esteve, que llavors era la parroquial.
També va ser protector de la Junta d’Estudis, encarregada de millorar “la ensenyansa a la Vila”. Tenia diverses propietats i cases al carrer de les Escrivanies i en el seu testament va llegar als capellans majors un hort que havia estat fosso i muralla i que afrontava amb la torre de Canet de la muralla. Al final de la seva vida va llegar els seus béns per fundar dos beneficis amb seu a Santa Maria. El 1691 ja havia instituït, amb 1.000 lliures, un personat (benefici fundat per a la vida de tres o quatre persones que després s’havia de convertir en una causa pia) a la mateixa església. Així el 1739 va crear els beneficis de l’Assumpció i de Sant Francesc Xavier de patronat de Pere Salvi Torrent, apotecari, i dotats amb el mas Martí de Corts (el 1750 va augmentar el capital en 1.500 lliures). D’aquesta manera, s’assegurava un lloc a l’església de Santa Maria dels Turers per als futurs membres capellans de la nissaga Torrent.
