Francisco “Paco” Félez Álvarez neix el 1910 a Berge, a prop d’Alcanyís, a l’Aragó. Quan té tres anys, la família marxa cap a Barcelona i s’instal·len al barri del Poble Sec, sota la muntanya de Montjuïc, on s’hi construiran els pavellons de l’exposició internacional de Barcelona de 1929. En aquest lloc s’hi aplegaven molts nouvinguts a la ciutat, els quals han de marxar-ne quan s’inicien els treballs de l’exposició.
De jove treballa amb un lampista i després a la companyia de tramvies, fabricant útils i bobinant motors elèctrics. L’educació acadèmica que té es limita a uns pocs anys a l’Ateneu Obrer de Barcelona, però l’experiència en els diferents treballs li serveix per idear enginys que fan preveure la seva capacitat. Té un petit taller en el mateix barri on, a més de treballar pels veïns, comença amb els seus experiments.
Es casa amb Elisa Garriga i Badosa i van a viure al barri de Vallcarca. En començar la guerra el matrimoni té dos fills, dels sis que tindran. El criden a files i va al front de l’Aragó. La mare i els fills van al pis de la família al Raval. La guerra s’acaba i la família no sap res del pare.
Viuen un any d’incertesa fins que els pot enviar una carta des de Cadis on explica que és presoner de guerra. Poc després l’alliberen i torna a casa. La postguerra a la ciutat es fa molt dura per la família. Paco té dificultats per tornar a la feina i costa tirar la família endavant amb les perspectives laborals i econòmiques de la Barcelona grisa dels quaranta.
Té al cap la idea d’un bomba d’aigua, tanmateix el barri vell de la ciutat no és el lloc adient per desenvolupar-la. El seu germà José s’ha instal·lat a l’horta del senyor Narcís, ara cal General a Banyoles. Els recs de l’estany que envolten l’indret són el lloc ideal per desenvolupar el seu invent.
Els resultats tarden a arribar, la manca de recursos materials i tècnics haguessin fet desistir a més d’un. La recerca insistent d’una idea, i potser la tossuderia, aconsegueixen que, després de molts intents, amb l’aigua fins als genolls durant moltes hores, aquella bomba funciona.
És l’any 1947 i un primer prototipus sembla que funciona. Necessitava una flotador que la feia surar però qualsevol inestabilitat la feia enfonsar-se a l’aigua i acaba malmesa. Els germans s’animen i busquen inversors per desenvolupar el projecte. La col·laboració del fabricant de les “Xiruques” Fontfreda de Tortellà, que subministra goma de qualitat i l’empresa Bombes Berta incentiven el canvi del taller a cal Moliner del carrer Llibertat i poc després ja tenen una bomba que es submergeix i recompensa els seus esforços amb una bomba que ja es pot destinar a la producció.
L’èxit els porta al carrer Girona on instal·len la fàbrica i es produeix a bon ritme. Són les primeres bombes d’aigua elèctriques que es produeixen a Banyoles.
Passats els anys, hem de parlar de Paco Félez com un inventor del seu temps, que amb recursos molt limitats, però amb imaginació i esperit de superació personal, aconsegueix desenvolupar una idea útil i pràctica que va millorar el dia a dia de moltes llars. Podem parlar de la bomba d’aigua, però també d’altres invents com una serra de vogir per tallar fusta o un escalfador d’aigua a baixa pressió.
També com a industrial innovador, precursor d’un sector que serà molt viu a la comarca. Alguns amb la mateixa idea, d’altres amb tecnologia i recursos molt diferents i d’altres desenvolupant bombes per a d’altres líquids o d’altres sectors productius. No en podem dir que ell en sigui l’origen de tota aquesta indústria, però si que va ser el primer a la comarca.
